Arthur Andrew Collins (1909–1987), W0CXX, és un dels grans referents de la història de la radioafició i de la tecnologia radioelèctrica del segle XX.
La seva trajectòria és especialment fascinant perquè resumeix, gairebé com cap altra, el camí que pot recórrer una vocació radioaficionada: començar experimentant en un petit shack i acabar desenvolupant tecnologia utilitzada en avions, comunicacions militars i missions espacials.
Abans de ser el fundador de Collins Radio Company, Arthur Collins va ser simplement un jove fascinat per la ràdio. I va començar molt aviat.
Un radioaficionat de només 14 anys
Arthur Collins va néixer el 9 de setembre de 1909 a Kingfisher, Oklahoma. La seva família es va traslladar posteriorment a Cedar Rapids, Iowa, on el jove Arthur va descobrir el món de la ràdio.
Amb només 14 anys, el 1923, va obtenir la seva primera llicència de radioaficionat. El seu indicatiu inicial era 9CXX, que posteriorment es convertiria en W0CXX. Però Collins no es va limitar a escoltar.
Construïa els seus propis receptors i transmissors, experimentava amb antenes i, sobretot, estava fascinat per les possibilitats de les ones curtes. Per a ell, la ràdio no era una tecnologia acabada. Era un camp d’experimentació.
La fotografia d’un jove radioaficionat
Una de les fotografies més significatives de tota la seva vida mostra Arthur Collins al seu shack cap al 1925. És una fotografia extraordinària perquè encara no hi apareix el gran empresari ni l’enginyer reconegut internacionalment. Hi apareix simplement un jove radioaficionat davant dels seus equips.
El Collins Aerospace Museum conserva aquesta imatge i documenta que Collins ja havia aconseguit una considerable notorietat entre els radioaficionats gràcies als seus primers experiments amb ones curtes.
El contacte amb Groenlàndia
L’any 1925 es va produir un episodi que demostraria fins a quin punt les ones curtes podien canviar les comunicacions a llarga distància. L’expedició de Donald MacMillan a Groenlàndia necessitava mantenir comunicacions radioelèctriques amb el continent. Collins va experimentar amb les freqüències d’ona curta i va aconseguir establir comunicacions amb l’operador de l’expedició, John Reinartz.
Durant 22 dies, Collins va ser capaç de mantenir comunicació regular amb l’expedició. Segons la documentació de la Universitat d’Iowa, rebia els missatges procedents de Groenlàndia i posteriorment els transportava en bicicleta fins a l’oficina de Western Union de Cedar Rapids perquè fossin retransmesos a Washington.
És difícil trobar una millor demostració del potencial de la radioafició. Un adolescent, amb els seus propis equips, estava aconseguint una comunicació que les infraestructures convencionals tenien dificultats per mantenir.
La propagació: la gran pregunta
Collins va desenvolupar molt aviat una fascinació especial per la propagació radioelèctrica. Volia saber per què un senyal podia arribar molt més lluny en unes freqüències que en unes altres. Per què una antena funcionava millor que una altra. Per què una comunicació era possible en determinades hores i impossible en unes altres. En definitiva: volia entendre què passava entre l’antena transmissora i l’antena receptora.
Als 16 anys, ja publicava tecnologia
El 1926, quan encara era adolescent, Collins va publicar un article tècnic sobre el disseny d’un transmissor d’ona curta. Aquesta dada és especialment significativa. Ja començava a documentar i compartir els seus coneixements amb altres radioaficionats.
La seva filosofia era clara: copiar el muntatge d’un altre operador no era suficient. Calia comprendre els principis que hi havia darrere de l’equip. Aquesta mentalitat —experimentar, comprendre, modificar i tornar a provar— acompanyaria Collins durant tota la seva carrera.
De radioaficionat a fabricant
A principis de la dècada de 1930, Collins va començar a fabricar equips comercialment. El negoci va néixer de manera molt modesta, al soterrani de casa seva a Cedar Rapids. El 1933 es va constituir formalment la Collins Radio Company. El petit taller del radioaficionat començava a convertir-se en una empresa tecnològica.
Però Collins no va abandonar mai la radioafició. La comunitat amateur continuava sent per a ell un entorn extraordinari per provar idees, comprovar equips i descobrir què necessitaven realment els operadors.
De Groenlàndia a l’Antàrtida
Un dels primers grans reconeixements de Collins Radio va arribar amb l’expedició antàrtica de l’almirall Richard E. Byrd durant els anys 1933–1934. Els equips Collins van ser utilitzats per a les comunicacions de l’expedició. Les condicions extremes d’una expedició polar constituïen, a més, una prova extraordinària per a qualsevol sistema de comunicacions.
La revolució de la SSB
Després de la Segona Guerra Mundial, Collins Radio es convertiria en un dels grans noms de la tecnologia de banda lateral única, SSB. Els enginyers de Collins van desenvolupar equips HF d’una extraordinària estabilitat i precisió.
Entre les tecnologies associades a aquesta etapa hi havia els filtres mecànics Collins i els sistemes de sintonia de precisió. Els equips de la companyia es van convertir en objectes de desig per als radioaficionats.
Models com el 75A-4 i el transmissor KWS-1 van assolir una reputació extraordinària. Però darrere d’aquests equips hi havia una cosa més important: estaven dissenyats per persones que coneixien la ràdio des de dins.
W0CXX també estava a l’aire
Arthur Collins continuava sent un radioaficionat actiu. El seu distintiu W0CXX era conegut entre la comunitat amateur i Collins treballava diverses bandes i modes. La radioafició continuava formant part de la seva vida.
I aquesta connexió entre experimentació amateur i desenvolupament professional és probablement un dels aspectes més interessants del seu llegat.
Radioafició i aviació militar
Durant els anys cinquanta, la tecnologia SSB de Collins va arribar també a les comunicacions aeronàutiques i militars. Arthur Collins va participar personalment en demostracions de comunicacions HF SSB del Strategic Air Command (SAC).
En aquestes proves també hi van participar altres radioaficionats de gran rellevància, entre ells el general Curtis LeMay, K0GRL. Durant els vols de demostració es van realitzar comunicacions amb nombrosos països utilitzant SSB.
Era una demostració espectacular de fins on podia arribar una tecnologia nascuda en bona part de l’experimentació radioaficionada.
I després va arribar l’espai
La trajectòria de Collins Radio encara tenia un altre capítol. L’empresa va començar a desenvolupar sistemes per a: aviació; navegació; comunicacions militars; comunicacions per satèl·lit; tecnologia espacial.
Els equips Collins van participar en les comunicacions de les missions espacials nord-americanes Mercury, Gemini i Apollo. Així, el camí iniciat per un adolescent amb un transmissor casolà acabava arribant fins a l’espai.
És difícil imaginar una millor metàfora de la potència de la radioafició.
La lliçó de W0CXX
Arthur Collins ens deixa una lliçó especialment interessant. La innovació no sempre comença en un gran laboratori. De vegades comença en un shack, amb components que no són perfectes, una antena que potser no funciona com voldríem, un transmissor que necessita ajustaments, un receptor que té massa soroll i amb una persona que es pregunta: “I si ho pogués fer millor?”
Collins va mantenir aquesta actitud durant tota la seva vida.
El llegat continua
Arthur Collins va morir el 25 de febrer de 1987. Però el seu indicatiu radioaficionat no va desaparèixer. El Collins Amateur Radio Club de Cedar Rapids continua utilitzant W0CXX, mantenint viu el distintiu associat al fundador de Collins Radio. És un detall carregat de simbolisme. Perquè W0CXX no és simplement un indicatiu històric. És el fil que connecta el jove radioaficionat de 1925 amb la indústria radioelèctrica del segle XX i amb les comunicacions que van arribar a l’espai.
Del shack a l’espai
La vida d’Arthur Collins es podria resumir en una seqüència:
9CXX → W0CXX → Collins Radio → SSB → aviació → espai
Però darrere d’aquesta seqüència hi ha una idea molt més profunda. La tecnologia no apareix del no-res. Neix de persones que experimenten, que proven que fallen i tornen a provar, que comparteixen els seus descobriments i, en moltes ocasions, aquestes persones són radioaficionats. Arthur Collins, W0CXX, n’és un dels millors exemples.