QO100-06-1

La radioafició continua sent un terreny extraordinari per a l’experimentació, l’aprenentatge i la construcció d’equips propis. Un bon exemple és el projecte que ens presenta el nostre company David Cots, EA3IEK, que ha desenvolupat una estació portable per operar a través del satèl·lit geoestacionari QO-100.

Lluny de limitar-se a connectar equips comercials, David ha integrat diferents mòduls de radiofreqüència, alimentació i control en una instal·lació compacta, transportable i pensada per facilitar-ne el manteniment.

Del plantejament a la construcció

El cor de l’estació està format principalment per mòduls de DXPatrol/CT1FFU: un conversor de pujada a 2,4 GHz, un amplificador per a aquesta banda i un oscil·lador de referència disciplinat per GPS (GPSDO).

David ha configurat el conversor perquè accepti un senyal d’entrada a la banda de 430 MHz, que posteriorment es converteix a 2,4 GHz per a la transmissió cap al satèl·lit.

Un dels aspectes més interessants del muntatge és la solució adoptada per garantir l’estabilitat de freqüència. El GPSDO proporciona una referència de 10 MHz al conversor, però necessita un temps inicial per estabilitzar-se. Per aquest motiu, David ha incorporat un circuit que retarda l’alimentació del conversor fins que el GPSDO ha disposat del temps necessari per proporcionar una referència estable i permetre una sincronització correcta.

És un bon exemple de com, en un projecte d’autoconstrucció, les petites decisions de disseny poden resultar determinants per al funcionament del conjunt.

Una construcció compacta i accessible

Els diferents elements s’han instal·lat sobre una placa metàl·lica perforada, adaptada manualment mitjançant operacions de tall i trepat.

La placa constitueix una estructura que permet extreure tot el conjunt de la caixa de plàstic i tornar-lo a instal·lar sense grans complicacions. Aquesta característica facilita les tasques de revisió, modificació i manteniment.

El muntatge incorpora també ventilació forçada, connexions de radiofreqüència, distribució d’alimentació i elements de control, tot organitzat per aprofitar l’espai disponible.

Com comenta el mateix David, el projecte també li ha servit per aprendre a treballar mecànicament el metall, una habilitat que sovint acaba formant part de l’experiència dels radioaficionats que construeixen els seus propis equips.

L’antena i els equips de ràdio

Per a l’operació portable, David utilitza una antena parabòlica offset d’uns 63 cm de diàmetre.

La recepció del senyal de baixada de 10 GHz es realitza mitjançant un LNB Bullseye, amb cable coaxial de 75 ohms, un inseridor d’alimentació de corrent continu, un atenuador de 75 ohms i una transició a cable coaxial de 50 ohms.

Per a la transmissió a 2,4 GHz, utilitza un il·luminador helicoidal de DC8PAT, alimentat mitjançant cable coaxial Hyperflex 13.

La recepció es completa amb un receptor USB RTL-SDR, mentre que per transmetre pot utilitzar indistintament un Icom IC-705 o un IC-7100.

Aquest últim detall exigeix una precaució important: adaptar l’atenuació a l’entrada del conversor segons l’equip transmissor, per evitar que un excés de potència pugui malmetre’l.

Experimentar també és fer radioafició

El resultat és una estació compacta, modular i preparada per a l’operació portable a través del QO-100.

Però, més enllà de l’equip acabat, el projecte mostra una de les facetes més enriquidores de la radioafició: combinar coneixements d’electrònica, radiofreqüència, mecànica i experimentació per resoldre problemes reals.

Des d’URBBLL agraïm a David Cots, EA3IEK, que comparteixi aquesta experiència i les fotografies del muntatge, que poden servir d’inspiració a altres companys interessats en les comunicacions per satèl·lit i l’autoconstrucció.

  • https://youtu.be/7loJpLjjRs0

Leave a Comment