Un estudi publicat a The Astronomical Journal revela que el radiotelescopi gegant FAST va detectar un senyal de ràdio provinent d’un sistema amb superterres habitales. Tot i l’entusiasme inicial dels caçadors d’extraterrestres, la ciència demana prudència: la nostra pròpia tecnologia té gairebé totes les opcions de ser-ne la culpable.La xarxa s’ha tornat a encendre amb la possibilitat d’haver trobat un missatge de vida intel·ligent a l’espai profund. L’origen de la tempesta informativa és la detecció del senyal tecnològic NBS 260108 per part del radiotelescopi xinès FAST, l’ull astronòmic de plat únic més gran i sensible del planeta. El senyal apuntava directament cap a K2-155, un sistema estel·lar situat a 238 anys llum que compta amb tres exoplanetes, un dels quals es troba a la vora de la seva zona habitable.
Tot i que el senyal es va registrar originalment l’any 2021, un equip d’astrònoms de la Universitat Normal de Pequín l’ha tret a la llum recentment després d’analitzar de nou els paquets de dades utilitzant algorismes avançats d’intel·ligència artificial dissenyats específicament per al programa SETI (Recerca d’Intel·ligència Extraterrestre).
Per què va fer saltar les alarmes?
A diferència dels sorolls habituals de l’univers (com els polsars o les explosions de supernoves), aquest senyal complia els requisits clàssics que busquen els astrofísics:
- Banda estreta: Es va emetre en una freqüència molt concreta, una característica típica de les emissions de ràdio artificials.
- Efecte Doppler: Mostrava un desplaçament de freqüència que indicava un moviment orbital, simulant provenir d’un planeta o objecte en moviment a l’espai exterior.
El veredicte científic: “Soroll” humà
Malgrat el romanticisme d’imaginar una civilització alienígena a K2-155, els mateixos investigadors de l’estudi han llançat una galleda d’aigua freda sobre les teories més agosarades. L’explicació més probable és la coneguda com a Interferència de Ràdio Freqüència (RFI), és a dir, contaminació electromagnètica provocada per satèl·lits terrestres, telèfons mòbils o el mateix equipament instrumental del telescopi.
El senyal només es va registrar amb força en un canal de polarització molt determinat i es van trobar patrons idèntics quan el telescopi apuntava a zones completament buides del cel, un indici inequívoc que la font del senyal no viatjava des de l’espai profund, sinó que es va originar a casa nostra.
De moment, el senyal NBS 260108 ha quedat catalogat formalment com a “no classificat”. Tot i que no ens ha donat el desitjat “primer contacte”, l’experiment ha servit per demostrar que la intel·ligència artificial és una eina extremadament potent per filtrar dades còsmiques i que el radiotelescopi FAST està preparat per a quan, potser algun dia, arribi un missatge autèntic.