Sant Maximilià Maria Kolbe, SP3RN, va entendre la ràdio com una eina capaç de superar distàncies i posar la tecnologia al servei de la comunicació. El seu indicatiu i el seu sacrifici a Auschwitz formen part de la memòria universal de la radioafició.
Entre els indicatius històrics de la radioafició, SP3RN ocupa un lloc únic. Va estar vinculat a Maximilià Maria Kolbe, frare franciscà, editor, missioner, pioner de la radiodifusió i màrtir d’Auschwitz.
La seva relació amb la ràdio, la seva voluntat de comunicar més enllà de qualsevol frontera i el seu sacrifici per salvar la vida d’un altre presoner han fet que sigui considerat arreu del món patró dels radioaficionats.
Un comunicador avançat al seu temps
Maximilià Kolbe va néixer amb el nom de Rajmund Kolbe el 8 de gener de 1894 a Zduńska Wola, una població polonesa que en aquell moment formava part de l’Imperi Rus.
Va ingressar molt jove a l’orde dels franciscans conventuals i va estudiar a Roma, on es va doctorar en Filosofia i Teologia. El 1917 va fundar la Militia Immaculatae, una organització catòlica dedicada a l’evangelització i a la difusió de la devoció mariana.
Kolbe va comprendre aviat que la comunicació moderna permetia arribar a milers de persones. No es va limitar a la predicació tradicional: va impulsar revistes, diaris, impremtes i centres editorials que utilitzaven els mitjans tècnics més avançats disponibles.
El 1927 va fundar Niepokalanów, prop de Varsòvia. Aquell convent es convertiria en un extraordinari centre religiós i editorial, amb impremtes pròpies i publicacions de gran tirada. Posteriorment va establir una missió a Nagasaki, al Japó, des d’on continuà la seva activitat editorial.
Per a Kolbe, la tecnologia no era una finalitat, sinó una eina per posar les persones en comunicació.
Radio Niepokalanów i l’indicatiu SP3RN
A la dècada de 1930, Kolbe va decidir incorporar la ràdio al seu projecte comunicatiu. A Niepokalanów es va construir un espai per a l’emissora, es van preparar equips i antenes i es van formar persones capaces d’operar-los.
La vinculació de Kolbe amb la radioafició polonesa va quedar representada per l’indicatiu SP3RN, habitualment interpretat com una referència a Radio Niepokalanów.
El 8 de desembre de 1938 es van efectuar transmissions experimentals. Els responsables de l’emissora demanaren als oients que comuniquessin des d’on havien captat el senyal, quin receptor havien utilitzat, quina qualitat de recepció havien obtingut i si l’emissió havia provocat interferències.
Qualsevol radioaficionat actual reconeix immediatament aquesta manera de treballar: experimentar amb els equips, comprovar l’abast de la transmissió, recollir controls de recepció i tenir cura de no causar interferències.
La Segona Guerra Mundial va impedir que el projecte es desenvolupés plenament. Malgrat això, SP3RN ha quedat inscrit en la història com l’indicatiu del frare que va voler utilitzar les ones per comunicar, educar i unir persones.
La persecució nazi
Després de la invasió alemanya de Polònia, Niepokalanów va acollir persones desplaçades i refugiades, entre les quals hi havia nombrosos jueus.
Kolbe va ser detingut inicialment el setembre de 1939, tot i que va ser posat en llibertat uns mesos després. Va continuar la seva activitat religiosa i editorial fins que la Gestapo el va arrestar novament el febrer de 1941.
El maig d’aquell mateix any va ser deportat al camp de concentració d’Auschwitz, on va passar a ser el presoner número 16670.
A finals de juliol de 1941, després de la desaparició d’un presoner, els responsables del camp van seleccionar deu homes perquè morissin de fam com a represàlia. Un dels escollits, Franciszek Gajowniczek, va lamentar que no tornaria a veure la seva esposa i els seus fills.
Kolbe va sortir de la fila i es va oferir voluntàriament per ocupar el seu lloc.
Els condemnats van ser tancats sense menjar ni aigua al soterrani del bloc 11. Després de prop de dues setmanes, Kolbe encara era viu. El 14 d’agost de 1941, els seus captors el van matar amb una injecció de fenol. Tenia 47 anys.
Franciszek Gajowniczek va sobreviure al camp i a la guerra. Va morir el 1995, cinquanta-quatre anys després que Maximilià Kolbe li salvés la vida.
De màrtir d’Auschwitz a patró dels radioaficionats
Maximilià Kolbe va ser beatificat el 1971 i canonitzat pel papa Joan Pau II el 10 d’octubre de 1982. Durant la cerimònia va ser proclamat màrtir de la caritat.
La comunitat radioaficionada el considera el seu sant patró per la seva vinculació amb SP3RN, per la seva condició de pioner de Radio Niepokalanów i per haver posat la tecnologia de comunicació al servei de les persones.
Cal fer, però, una precisió històrica: nombroses associacions i publicacions radioaficionades el presenten com a patró dels radioaficionats, però no resulta fàcil localitzar un decret específic de la Santa Seu que formalitzi aquest patronatge. Per això, en un text rigorós és preferible dir que és “considerat”, “reconegut” o “venerat per la comunitat com a patró dels radioaficionats”, en lloc d’atribuir el nomenament a un acte pontifici concret.
La seva memòria continua present en indicatius especials, diplomes, concursos i activitats commemoratives organitzades en diferents països, especialment al voltant del 14 d’agost, dia de la seva festivitat.
Un indicatiu que transmet molt més que un senyal
La història de SP3RN reuneix dues dimensions que, en el cas de Maximilià Kolbe, resulten inseparables.
D’una banda, trobem un home fascinat per les possibilitats de la comunicació moderna, capaç d’organitzar impremtes, publicacions i una emissora de ràdio quan aquestes tecnologies encara estaven en ple desenvolupament.
De l’altra, trobem una persona que va portar fins a l’última conseqüència els valors del servei, la solidaritat i l’ajuda als altres.
No és la història d’un gran DXista, d’un constructor d’equips llegendari o d’un descobridor científic. És la història d’un comunicador que va comprendre la capacitat de les ones per travessar fronteres i que, en el moment més terrible, va fer el gest més radical d’humanitat.
Per això, amb independència de les creences religioses de cadascú, SP3RN forma part del patrimoni històric i humà de la radioafició mundial.
Fonts principals: Wireless Institute of Australia, Franciscan Media, Radio Niepokalanów i Vaticà: visita de Joan Pau II a Auschwitz-Birkenau.