Recentment, entre els dies 10 i 14 d’abril de 2026, la ISS va estar emetent imatges SSTV amb motiu de la sèrie 31, commemorant diverses efemèrides espacials. Us comparteixo com ha estat la meva primera participació rebent imatges satel·litals SSTV del programa ARISS.
És una de les activitats més entretingudes i amb menys infraestructura necessària per treballar amb satèl·lits. Bàsicament, el que es necessita és:
- Un walkie senzill. Qualsevol receptor VHF/UHF serveix, i en el cas de la ISS amb l’antena per defecte del walkie ja n’hi ha prou, tot i que, evidentment, amb una antena de més guany s’obtenen millors resultats.
- Programari per a la descodificació d’imatges SSTV.
- Programari de predicció dels passos del satèl·lit.
En aquesta ocasió, la transmissió es va fer a la freqüència de 437.550 MHz, en format Robot36, amb 36 segons de transmissió i dos minuts de pausa entre imatges.
Bàsicament, l’activitat consisteix a escoltar la transmissió que la ISS farà en aquesta freqüència mentre passa per la nostra ubicació, i enregistrar o descodificar directament el senyal que es rep, formant així la imatge.
A l’hora de treballar amb satèl·lits en UHF cal tenir en compte l’efecte Doppler (cosa que no és necessària per a les transmissions terrestres). Això és perquè, mentre el satèl·lit apareix, es dirigeix cap al nostre punt de referència a gran velocitat (en el cas de la ISS, 7,6 km/s), fet que provoca que la freqüència augmenti en “compactar-se” la seva longitud d’ona. L’efecte Doppler és molt més notable en freqüències altes i, en aquest cas, és d’uns 10 kHz aproximadament. De manera anàloga, cal fer la compensació inversa a la segona meitat del pas, quan el satèl·lit s’allunya de nosaltres. Per tot això, he configurat dos salts més en cada direcció respecte a la freqüència central (437.550 MHz), per poder rebre senyals amb menys pèrdues. Això dona com a resultat salts de 5 kHz que he desat a les memòries del walkie per poder ajustar-los a mesura que la ISS es va movent: +10 kHz, +5 kHz, 0 (freqüència central), -5 kHz, -10 kHz.
Per descodificar el senyal he utilitzat l’aplicació Robot36 d’Android, tot i que també hi ha aplicacions d’escriptori que fan la mateixa tasca (com MMSSTV, per exemple).
Només falta saber quan passarà la ISS per poder ser-hi i escoltar el senyal. Per a això hi ha diverses eines que poden predir els passos segons les coordenades on ens trobem. Hi ha diverses webs que ofereixen aquesta informació, com heavens-above.com, n2yo.com i fins i tot amsat.org/track, així com una aplicació mòbil anomenada ISS Detector, que té l’avantatge addicional de poder proporcionar la ubicació del satèl·lit en temps real.
Aquestes són algunes de les captures que he pogut obtenir en portable, des de diferents ubicacions i en dies diversos.
